Trets geològics de Menorca

La geologia de Menorca sempre ha estat atractiva, així com ho demostren els nombrosos treballs de caire científic o naturalista que des de fa molt més de cent anys ha realitzat a l’illa gent d’arreu. Els primers treballs geològics coneguts a Menorca daten del 1834 i inclouen un mapa geològic que podria ser un dels primers mapes d’aquesta temàtica elaborats a Espanya. És possible que aquest interès sigui degut al fet que no és gens fàcil trobar un territori equivalent, tant per la varietat com per la qualitat dels afloraments.

A principi de l’era Cenozoica (fa 65,5 milions d’anys) a l’àrea ocupada per l’antic mar Tetis hi va haver forts plegaments com a conseqüència de l’expansió de l’oceà Atlàntic i la consegüent col·lisió de les plaques africana i euroasiàtica, que originaren un bon grapat de muntanyes, com són l’Atles marroquí, les Bètiques, els Pirineus o els Alps, entre altres. Aquestes muntanyes es formaren a partir dels materials dipositats durant l’era secundària.

Les Illes Balears formen l’extrem més oriental de les serralades Bètiques, és a dir, la seva continuació cap a dins de la mar, i constitueixen el promontori Balear. Possiblement Menorca, per mor d’ocupar la posició més marginal, mostra unes característiques que la fan diferent de la resta d’illes i de les mateixes Bètiques.

Així, l’illa té una personalitat pròpia des del punt de vista geològic basada sobretot en el fet de presentar a la regió de tramuntana nombrosos materials del Paleozoic, materials que també afloren a Mallorca però de manera molt reduïda, i la peculiar distribució dels terrenys geològics que hi afloren, a més de la manca total de sediments del Cretaci superior i del Paleogen. De fet, l’existència a Menorca de materials paleozoics va generar dins el món acadèmic del voltant de 1920 l’anomenat “problema de Menorca”, proposat pel professor de geologia Paul Fallot, que plantejava incerteses empíriques a l’hora d’atribuir l’illa a una o altra unitat geològica. En paraules de P. Fallot l’any 1933 “no es trobarà la clau del problema solament amb l’estudi de l’illa, sinó mitjançant un coneixement més detallat de la geologia del conjunt de la Mediterrània occidental”.

Menorca queda situada a l’extrem nord-oriental de l’arxipèlag Balear i té una història geològica de més de 400 milions d’anys. Amb una superfície aproximada de 700 km2 conté una extraordinària varietat d’elements geològics (una gran geodiversitat) i un patrimoni geològic impressionant.



Menorca està constituïda per dues regions geològiques ben diferents (tramuntana i migjorn), separades per una línia de fractura que des del Port de Maó es dirigeix cap a cala Morell seguint més o manco la carretera Maó-Ciutadella. La regió de tramuntana es caracteritza perquè presenta els materials més antics de l’illa. Les roques estan fracturades i plegades i constitueixen un entramat de terrenys heterogenis constituïts principalment per conglomerats, gresos, argiles i calcàries del Paleozoic i dolomies, margues i calcàries del Mesozoic.

De l’altre costat, a la regió de migjorn s’hi troba la que probablement és la roca més significativa de Menorca, el marès del Miocè, encara que també s’hi troben altres roques com són els conglomerats. Aquestes roques formen una plataforma quasi horitzontal i lleugerament inclinada cap a la mar tallada per nombrosos barrancs, que han dissolt el rocam i desenvolupat una xarxa fluvial per anar a desembocar a les belles cales.

 
CIME Agència Menorca Reserva de Biosfera Ajuntament de Ferreries
Consell Insular de Menorca - Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera